domingo, 14 de marzo de 2010
2. Activitats Falleres.
Després de la crida, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que tots els dies (fins al 19 inclòs) es disparen les mascletades a la plaça de l'ajuntament de València.
Els dissabtes per la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plantà, molts casals organitzen tots els dies despertades sobre les 8 del matí, mascletades sobre la 1-2 del migdia, cordades per les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Verge, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.
L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últimes dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí.
El dia 19 per la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23h, les normales a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'ajuntament. Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.
Els dissabtes per la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plantà, molts casals organitzen tots els dies despertades sobre les 8 del matí, mascletades sobre la 1-2 del migdia, cordades per les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Verge, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.
L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últimes dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí.
El dia 19 per la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23h, les normales a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'ajuntament. Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.
miércoles, 24 de febrero de 2010
1.1 Quan es varen crear les falles? (Historia)
L'origen de la festa es pagà i és similar al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové del costum llatí d'encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró.
Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder ensanyar-se en ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antel·lació.
Durant el segle XIX i fins la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entra en actiu Regino Más, primer artista faller en passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l' arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià.
Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Verge dels Desamparats) en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que hui en dia són part consustancial de la festa.
Des de la reinstauració de la democràcia, les falles tornaren a ser crítiques, obscenes i sarcàstiques sense cap de censura.
Malgrat els últims 30 anys de llibertat expressiva, encara el món faller és un món prou conservador, freqüentment sexista i que utilitza sovint un valencià molt poc normatiu. Tot això ha motivat de vegades una crítica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, però, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa.
Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder ensanyar-se en ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antel·lació.
Durant el segle XIX i fins la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entra en actiu Regino Más, primer artista faller en passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l' arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià.
Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Verge dels Desamparats) en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que hui en dia són part consustancial de la festa.
Des de la reinstauració de la democràcia, les falles tornaren a ser crítiques, obscenes i sarcàstiques sense cap de censura.
Malgrat els últims 30 anys de llibertat expressiva, encara el món faller és un món prou conservador, freqüentment sexista i que utilitza sovint un valencià molt poc normatiu. Tot això ha motivat de vegades una crítica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, però, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa.
miércoles, 3 de febrero de 2010
1. Que son las Falles?
Les falles són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles. (Grans monuments de fusta i cartró, que es cremen en honor a Sant Josep)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)